Lleó

León (es)

Vista de la catedral de Lleó

Miquel González Page (CC BY-NC-ND 2.0)

Municipi i capital de la província de Lleó, Castella i Lleó.

D’origen bàsicament militar (l’antiga Legio Septima Gemina dels romans), és situada a la confluència del Bernesga i el Torio (afluent de l’Esla), a la zona de contacte entre la plana i la muntanya. Pel seu emplaçament, tingué un paper molt important durant la reconquesta, període en el qual ostentà la capitalitat del regne. El seu creixement arrenca de l’explotació de les mines de carbó i, així, dels 15.000 h del 1900 passà a més de 100.000 h el 1970. Actualment les seves funcions principals són les comercials i les de serveis. És també nucli industrial (construcció, indústria alimentària, tèxtil, metal·lúrgica). Centre d’ensenyament superior: Universidad de León, fundada el 1979.

La història i l’arquitectura

Lleó fou incorporada per Leovigild (~586) al seu reialme. Presa pels àrabs el 711, Alfons I el Major la conquerí (742), però fou represa i arrasada per ‘Abd al-Raḥmān (846); repoblada per Ordoni I amb asturians i mossàrabs andalusos (856), tornà a ésser arrasada, per Almansor (~987). Ordon II hi havia establert (914) la capital dels seus estats. El fur de Lleó (1120), atorgat per Alfons I, afavorí la repoblació de la ciutat, la qual perdé la capitalitat (1230) del regne de Lleó en unir-se aquest amb Castella. Pròspera durant els segles XIII i XIV, patí la decadència amb les guerres civils del XV. Al segle XIX es recuperà demogràficament i econòmicament.

Com a peça destacada de l’art monumental de la ciutat hi ha la catedral, gòtica (segles XIII-XV), amb una semblança evident amb el gòtic francès, que presenta una gran unitat d’estil; cal destacar-ne la decoració escultòrica de la portalada sud i les nombroses vidrieres. El Panteón de los Reyes, l’única part conservada d’una antiga basílica del segle XI, amb les voltes i una part dels murs decorats amb magnífiques pintures (segle XII), comunica amb la col·legiata romànica de San Isidoro (segles XI-XII). En el conjunt de San Marcos, començat en temps dels Reis Catòlics, es destaca la façana, plateresca. El palau dels Guzmanes (1559-66) és d’R. Gil de Hontañón. Hi ha un interessant edifici d’A. Gaudí.