Estudià a Salamanca. Es posà en contacte amb els il·lustrats: es casà amb la filla d’Andreu Piquer. Seguí una carrera administrativa en la qual solament aconseguí ser comptador de finances a Vara del Rey (Conca), on intentà, inútilment, de crear una “societat econòmica”.
És autor d’Odas i Epigramas (1784), obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa, però, sobretot, de Sátiras (que la censura impedí de publicar), on al concepte optimista de “segle de les llums” oposa críticament el de “segle d’aparences”. També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular. Aquesta obra, no editada fins el 1841, fou atribuïda erròniament a Cabarrús i a Campomanes; a mitjan segle XIX Colmeiro proposà tímidament Arroyal com a autor, però fins el 1967 no li ha estat definitivament atribuïda, per François López.