Lleó I

el Gran (snom.)
(Dàcia, 401 — Constantinoble, 18 de gener de 474)

Emperador d’Orient (457-474), successor de Marcià.

Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever (465) assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi. No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica. El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor (Lleó II), però aquest morí un any més tard.