Lleó Solà i Gené

(Manresa, Bages, 1886 — Capellades, Anoia, 1937)

Escultor i pintor.

Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París. Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba. Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda. Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola (Anoia), exposà a la Sala Parés de Barcelona (1935) i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de factura abreujada. Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, al Centre Català de Buenos Aires i a diverses col·leccions privades de París i Montevideo.