Vida i obra
Fou uixer d’armes d’Alfons el Magnànim, al qual portà una ambaixada a Nàpols el 1448. La seva obra conservada consta de setze o disset poesies breus i dos poemes extensos, un elogi d’Alfons de Cardona i, la més significativa i rellevant, La nau. Les cançons amoroses cauen dins la línia dels nombrosos imitadors d’Ausiàs Marc, sobretot pel que fa a les comparacions i a un cert to reflexiu, amb alguns moments d’imitació de la balada francesa. És possible que algunes d’aquestes composicions siguin dedicades a una monja de Pedralbes. És notable i intrigant una poesia seva en la qual regracia un autor estranger, desconegut, que ha fet elogis de Barcelona. Té altres poesies de circumstàncies amb relació a poetes contemporanis i uns elogis d’Elionor de Cardona, marquesa d’Oristany, i d’Alfons de Cardona, una llarga composició en versos heptasil·làbics i alguns dels parlaments dels seus interlocutors en metres lírics.
La nau, dividida en set capítols en versos polimètrics (tret del primer, que conté un pròleg-dedicatòria a Alfons el Magnànim, en prosa), narra un viatge per mar de Barcelona a Nàpols, emprès el 14 de novembre de 1448, amb un tramat al·legòric i reflexions morals i polítiques, que en el fons és un elogi de l’esmentat Magnànim i una dilatada i ensopida dissertació sobre el concepte de l’honor.
Poeta desigual, de vegades de retòrica encarcarada, té algun moment de gràcia artificiosa i la seva llengua és un català prou pur.
Bibliografia
- Compagna Perrone, A.M. (1995): “La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo”, dins La storiografia come forma di narrativa complessa: tradizione e innovazione della narrativa catalana. Pisa, Edizioni ETS, p. 217-233.
- Riquer, M. de (1993): Història de la literatura catalana. Part Antiga. 4 vol. Barcelona, Ariel.