Ensenyà a Pisa i probablement a Florència. Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Māsawayh i, en general, la medicina aràbiga (Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes, 1533) i un comentari a la part patològica del Kitāb al-manṣūrī, d’al-Rāzī (In nonum librum Rasis ad Almansorem, 1564).