lleonès

m
Lingüística i sociolingüística

Dialecte hispànic que s’estenia per l’antic regne de Lleó (des d’Astúries fins a Badajoz), el qual, especialment a l’est, ha perdut terreny, a causa de l’expansió castellana.

Els seus trets més destacats són: diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia, epèntesi de i (gociu, ‘goig’), palatalització de L-inicial (lluna eixada ASCIATA), així com de Ge , i, J (xiniestra llamber, ‘llepar’), lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc (nalga merezo, 'mereixo’, mereza, ‘mereixi’).