Fou dirigent de l’Esquerra Universitària (1930) i fundador i primer secretari polític de les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol. Oposat a la fusió del BOC amb l’Esquerra Comunista, fou separat del POUM (gener del 1936) i passà a militar de primer a la Federació Catalana del PSOE i després al PSUC. Morí assassinat.