llibertat de les mars

f

Transports

Dret

Dret marítim

Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.

La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII. Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca; Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum. Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958. La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de col·locació de cables (cable submarí) i canonades submarins, i de sobrevolar-les. Una nau en alta mar només és sotmesa al dret internacional i a les lleis del país del pavelló que enarbora. La llibertat de les mars té certes limitacions, vinculades a la supressió de la pirateria, al tràfic d’esclaus, al comerç il·legal d’armes, a la vigilància de les zones de pesca i dels cables submarins i al drets dels estats costaners d’encalçar les naus estrangeres que hagin infringit la legislació dins llurs aigües territorials.