Als Països Catalans s’introduí aquest costum en entitats eclesiàstiques i civils, sobretot municipals. Cal esmentar, entre altres, un Llibre verd del monestir de Ripoll, avui desaparegut, el Llibre blanc de Santes Creus (s. XII-XIII) i el Llibre Vermell de Montserrat, i entre els municipals, el Llibre verd de Girona, el Llibre vermell de l’Arboç (Baix Penedès) (1202-1488), el Llibre verd de Vilafranca del Penedès (1356-1699), el Llibre vermell de Ciutadella (Menorca) (s. XIII-XVIII), el Llibre verd del racional o Llibre de solemnitats de Cervera (1448-1637) i, sobretot, els notables Llibre verd i Llibre vermell, repartits en quatre volums cadascun i bellament ornats, de Barcelona (s. XIV-XVII). A València es conserven el Llibre blanc de la governació (s. XV i XVI) i el Llibre negre de la batllia general de la ciutat i Regne de València (s. XIII-XV). Cal esmentar, encara, el Llibre verd de la inquisició (començament del s. XVI), amb genealogies de conversos de les famílies nobles dels Països Catalans.
m
Diplomàtica i altres branques