El Llibre, per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana. Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció. L’original es conserva a l’Arxiu de l’Institut Municipal d’Història de la Ciutat de Barcelona. Totes les anotacions són en català, llevat de les del 1719, que són en castellà.
Gabriel Canyelles (? s. XIV – Barcelona? 1449), escrivà del racional de Barcelona (1423-35) i escrivà major (1435-44), fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona del qual s’ha conservat l’obra.
L’escrivania elaborava quotidianament una relació general, el Dietari, conegut com a Manual de novells ardits, iniciat l’any 1380, on s’anotaven els nomenaments oficials, els lliuraments de missatgers i correus, les sortides dels consellers i de la host i tots aquells esdeveniments que generaven despeses. Aviat es posà de manifest la conveniència de redactar un altre llibre paral·lel que recollís els esdeveniments més notables, les grans cerimònies de la ciutat, que ocasionaven despeses excepcionals, el relat dels quals requeria una extensió superior. Amb aquest objectiu nasqué el Llibre de les solemnitats. Estava especialment destinat a les festes reials, d’on procedeix el nom de Llibre de les solemnitats reials, amb el qual era, de vegades, conegut. En el llibre hi ha la narració de les “entrades reials” i d’altres festes en ocasió de les visites dels monarques, a més de la descripció de les cerimònies organitzades per a celebrar esdeveniments de la família reial, com naixements de prínceps i exèquies reials. Però també s’hi recollien altres esdeveniments de la ciutat, com ara l’ordre de la processó de Corpus, les cerimònies d’entrades d’ambaixadors, bisbes, llegats pontificis i, en general, totes aquelles festes i solemnitats on intervenien els consellers.
La relació, emanada de la institució, tenia caràcter oficial, allunyada de les visions personals i de les inclinacions particulars. El relat no tenia cap altre propòsit que deixar testimoni fefaent dels fets històrics, amb la finalitat que no s’esvaís de la memòria. Segons consta en una anotació de l’any 1531, la redacció del Llibre de les solemnitats es considerava un dels deures de l’escrivà del racional, obligat tot just pel seu càrrec a anotar «les cerimónies fetes per la ciutat en les novelles entrades de reys, y dels aniversaris celebrats per la mort d’aquells y açó no es tant lo treball de scriure com es del enteniment en ben dictar y compondre lo fet, per memória dels successors».
A més de guardar memòria dels grans esdeveniments, acomplia una missió específica: deixar constància exacta de les cerimònies i els rituals ciutadans, amb l’objectiu que fossin mantinguts i reproduïts fefaentment per la institució municipal al llarg del temps. L’original manuscrit es conservà a l’escrivania del racional per a la seva continuació i per a ús intern del Consell.
El Llibre de les solemnitats, completat amb el Manual de novells ardits i altres fonts més, serví de base a l’obra de Pere Joan Comes, escrivà del racional, que realitzà al voltant de l’any 1583, el seu Llibre de algunes coses assanyalades. D’aquest manuscrit, que quedà guardat en l’escrivania del racional, se’n feren diverses còpies, però el llibre de Comes no es publicà fins al segle XIX (Josep Puiggarí: Llibre de algunes coses assanyalades succehides en Barcelona y en altres parts, format per Pere Joan Comes en 1583 y recóndit en lo Arxiu del Excelentíssim Ajuntament, 1878). El Llibre de les solemnitats no fou publicat íntegrament fins l’any 1930 (A. Duran i Sanpere i Josep Sanabre, 2 vol., 1930-47).
Bibliografia
- Duran i Sanpere, A. i Sanabre, J. (1930): Llibre de les solemnitats de Barcelona. Barcelona, Institució Patxot.