Obra clàssica de la càbala, atribuïda per alguns a Sime’on bar Yoḥay i per altres a Mošé ben Šem Ṭob de Lleó, que en fou el divulgador al s XIII.
Redactada en la seva part principal entre el 1240 i el 1280, és integrada per una sèrie de prediccions sobre el Pentateuc. La seva interpretació es basa en la teoria de l’emanació i les deu sefirot, estructurades gràficament en forma d’arbre.