Llibre del rei En Pere

Crònica de Bernat Desclot

Foli 23 del Llibre del rei En Pere

© Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Una de les millors cròniques d’entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.

Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere el Gran, per a l’estudi del qual constitueix la millor de les fonts. Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Catòlic, sumàriament enllaçats entre ells i basats en fonts predominantment llegendàries; per al temps del Conqueridor són especialment de caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de la conquesta de Mallorca i una altra sobre l’infant Pere abans que fos rei, que no han estat conservades en forma independent; per al regnat de Pere II són posats principalment a contribució els records personals del cronista i dels seus informadors i la documentació coetània. Al llarg de tota la crònica, hom ha pogut rastrejar la utilització de poemes narratius de caràcter popular.

L’àmbit cronològic de l’obra agafa des de la primera conquesta de Mallorca, el 1114, fins a la mort i l’enterrament de Pere el Gran, pel novembre del 1285; però la minuciositat, l’exactitud, la vivacitat i el dramatisme de la narració arriben al grau màxim quan el cronista relata els esdeveniments a partir del juny del 1283. Són seixanta-quatre capítols, que cobreixen la història de dos anys i mig i representen més de la meitat de la crònica. Dins aquests, la densitat de la informació s’incrementa encara en els trenta-nou capítols finals, que representen prop de dos cinquens del total i són la història de catorze mesos desenvolupada en tres o quatre escenaris simultanis.

La crònica no és datada; degué ésser iniciada a mitjan 1283, sota l’estímul de l’èxit de l’expedició de Pere II a Sicília; una bona part d’ella era ja escrita a la primeria de l’any següent, i degué ésser acabada vers l’extrema fi del 1286, o més tard, devers mitjan 1288, i, si més no, abans del 20 de juny de 1295.

Quant al seu autor, només se sap el que es dedueix de l’estudi de la seva obra, encapçalada per la frase “Ací comença lo llibre que en Bernat Desclot dictà o escriví”. Modernament ha estat suggerida la seva identificació amb Bernat Escrivà, tresorer de Pere el Gran i cambrer d’Alfons el Franc.

Aquest text obtingué una gran difusió a l’edat mitjana; fou inclòs en compilacions i cròniques universals, inspirà extensos episodis de la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa, fou utilitzat per Beuter, Zurita, Pujades, Diago, Roig i Jalpí i Feliu de la Penya. El 1616 en fou editada la versió castellana de Rafael Cervera, amb una certa tendència a resumir l’original. Després, restà una mica oblidada; però durant la Guerra Gran (1793) foren reeditats alguns dels capítols de la versió castellana de Cervera. La primera edició catalana, feta per J.A.C. Buchon el 1840, la tornà a posar en circulació, i des d’aleshores ha estat àmpliament utilitzada per historiadors catalans i forans, com Piferrer, Amari, Romey, Quadrado, Balaguer, Bofarull, Lecoy de la Marche, Gregorovius, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i, sobretot, Ferran Soldevila. Ultra la traducció castellana de Cervera, fou objecte de traduccions aragoneses fragmentàries al s XV, i ha estat traduïda a l’italià i a l’anglès i posada fragmentàriament en català modern.