Des del 1993 diversos lingüistes s’han ocupat d’aplegar dades sobre les llengües de cadascuna de les cinc àrees establertes —Europa, nord-est d’Àsia, Àsia i el Pacífic, Àfrica i Amèrica (aquest darrer apartat es troba encara en preparació)— i de valorar si corren perill de ser substituïdes i en quina mesura. Segons aquest document, només 45 de les 94 llengües europees considerades són fora de perill, mentre que les altres es troben amenaçades en major o menor grau, o ja s’han extingit. El català és inclòs dins del grup de llengües que no es consideren amenaçades.