Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibil·la i el culte d’Apol·lo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats. Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom. Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques. Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra. Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar un altre recull, amb elements que hom havia cercat pertot, a Itàlia, Grècia i Àfrica. Els temps i les supersticions havien amassat tal quantitat de profecies, que August en féu cremar dos mil volums i ordenà una revisió dels restants. Els oracles sibil·lins conservaren llur prestigi fins i tot sota els primers emperadors cristians. Teodosi, el 389, en féu cremar tots els texts.