Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació. Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos. Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre. Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46; en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en col·legis (a València el 1539). El 1553 es constituí a Barcelona el col·legi de llibreters enquadernadors, sota l’advocació de sant Jeroni. Les ordinacions fundacionals, molt detallades, foren renovades el 1623 i el 1669. Després d’haver-se oposat que els impressors poguessin tenir gremi propi (1676-85), els llibreters englobaren aquell ofici, tot conservant les diferències internes, corresponents a diferents nivells tècnics i socials. En 1787-89 hom aprovà unes noves ordenances. A València es constituí una companyia de llibreters i impressors que exercí l’ofici del 1759 al 1765. Dins la tònica de la decadència gremial, el col·legi de llibreters experimentà una certa revifalla en els anys posteriors a la guerra del Francès.
m
Història