lliç

lizo (es), warp (en)

m

Indústria tèxtil

lliç

© Fototeca.cat

Conjunt de bagues muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat que hom executa.

Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal. Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable. En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat. El conjunt de lliços és anomenat muntura . Per a lligats simples amb pocs lliços, aquests es fan moure mitjançant un joc d’excèntriques. Per a moviments més complexos cal emprar la maquineta de lliços. Quan el nombre de lliços necessaris s’apropa a la trentena o en passa, cal ja prescindir-ne i emprar la jacquard. En tapisseria hom empra telers de baix lliç i d’alt lliç ( teler).