El seu objectiu era de defensar els drets dels comerciants i dels industrials davant el govern. Fou un dels cinc organismes que enviaren un programa de les aspiracions de Catalunya en el terreny fiscal, comercial i polític a la reina regent Maria Cristina (1898). Participà activament en el Tancament de Caixes (1899), fet pel qual fou dissolta per les autoritats. Restablerta, el seu president, Sebastià Torres, fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901. L’entitat féu costat a la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914). El 1920 encara existia, i era formada per vuit entitats. Entre els seus presidents figuraren també T.Rius i Torres, P.Milà i Camps, L.Bosch i Labrús i F.Mercè.