Té l’origen en la Lliga Musulmana fundada el 1906 per Mohammed Ali Jinnah. Partidària en un principi del manteniment del domini britànic, des del 1913 derivà cap a posicions sobiranistes i a defensar la creació d’un estat independent compartit amb els hindús. A partir del 1940, però, propugnà la creació d’un estat separat per als musulmans. Amb la independència del Pakistan (1947) esdevingué hegemònica, però la seva influència declinà ràpidament. El 1954 perdé les eleccions a l’anomenat Pakistan Oriental i fou substituïda per la Lliga Awami Musulmana Panpakistanesa, que es convertí en l’eix del moviment nacionalista que aconseguí la separació i la independència (1971) de Bangladesh. Al Pakistan Occidental (actualment Pakistan) Ayyūb Khān intentà refundar la Lliga Musulmana (1962), que aviat s’escindí en múltiples faccions. En 1985-88 fou novament restaurada, però aquest any s’integrà a l’Aliança Islàmica Democràtica. Dissolta aquesta el 1993, sota el lideratge de Nawaz Sharif es constituí la Lliga Musulmana del Pakistan (N), que des d’aleshores ha disputat al Partit Popular del Pakistan el govern del país, que ha ocupat en 1990-93, 1997-99 i des del 2013, sempre amb Sharif com a primer ministre (fins el 2017, que fou rellevat per Shahid Khaqan Abbasi, del mateix partit). Defensa generalment posicions conservadores i nacionalistes, i és partidària del mercat lliure.