Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit; així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu. El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu. Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt heterogènia. En els fons rocallosos del llit poden formar-se les anomenades marmites de gegant, gràcies als remolins que es formen en els ràpids. Els materials de la càrrega de fons o llit al·luvial de fons, que són els més normals en la constitució del llit fluvial, varien de dimensions segons els trams del riu. Aquests materials es fan més petits a mesura que el riu descendeix; així, en els trams alts abunden els blocs rocallosos, i en els trams inferiors, la sorra i la grava. Aquest fenomen és degut al fet que els materials més grossos es dipositen progressivament a mesura que decreix el pendent, a part que sobre ells actua l’erosió, que els redueix de volum. Els materials que formen el llit en els trams mitjà i baix són, en volum creixent: argila, llot, sorra fina, sorra mitjana i sorra grossa. La proporció d’aquests materials és molt variable, i depèn del lloc del llit en què hom ha pres la mostra i de determinats accidents geològics que poden afectar el llit. S'arriba al màxim de complexitat en la composició de materials en els corrents de règim irregular, en els quals se succeeixen, amb una certa rapidesa, processos de sedimentació amb processos erosius provocats per corrents forts capaços de transportar còdols de grans dimensions.
m
Geografia