En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents. Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més (lecticarii), foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones. A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs viatges, i durant el Renaixement serviren per al transport d’alts dignitaris en llurs enterraments. A partir del segle XVIII caigueren en desús, i s’han conservat, gairebé exclusivament, en els països orientals. Les lliteres constituïren un moble de gran luxe, i, com han posat al descobert les excavacions, hom en troba, a Roma, exemplars bellament decorats amb bronze cisellat. El nom s’aplica també, en l’art religiós, al conjunt d’un cadafal que suporta una imatge jacent, cobert d’una mena de baldaquí, com la gran llitera barroca de l’Assumpta (seu de Girona), obra de Lluís Bonifaç i Massó (1773).
f
Història
Llitera
© Fons Goscons / Eduardo Santos Perales
Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals al davant i dos al darrere per a ésser portat a pes de braços o per dues haveries.