literatura sòraba

f
Literatura

Literatura en alt o baix sòrab.

Els sòrabs produïren obres religioses en llatí entre la fi del segle XV i el segle XVI. La primera fita important és la traducció del Nou Testament al baix sòrab el 1548. Fins a la fi del segle XVIII quasi tota la producció escrita en sòrab és de tipus religiós. Destaquen diverses traduccions, parcials o completes, de la Bíblia, a més d’algunes gramàtiques i vocabularis. Ja aleshores, les dues modalitats dialectals es reflectiren en la llengua escrita, diferenciació vigent encara avui. El primer escriptor profà d’importància és Jurij Mjén (1727-85). El Romanticisme impulsà la florida literària del sòrab amb figures com J. Zeyler, M. Hornik i M. Kosyk, i també afavorí una important tasca de recollida i conservació de la tradició oral. Un gran poeta fou J. Bart-Cisinski, i un notable filòleg, J. Muka. Entre la Primera Guerra Mundial i la Segona escriuen J. Novak, J. Skala, J.I. Zaleski, M. Witkojc, etc., i actualment J. Wujec, J. Mlynk. J. Brezan, K. Lorenc, I. Naglowa i d’altres.