Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària. En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal. En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents. Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou (o 12 diners) i la lliura (o 240 diners). Així els valors eren expressats en lliures, sous i diners. La variació del contingut d’argent del diner afectava automàticament el valor de la lliura de referència, provocant una puja aparent dels preus. La comptabilitat en lliures, sous i diners fou emprada a Catalunya i a Aragó, inicialment i per influència carolíngia, i s’estengué a València, a Mallorca i a la major part dels dominis mediterranis de la corona catalanoaragonesa. Com a unitat de compte, la lliura sobrevisqué, malgrat el progressiu contacte amb el sistema de comptabilitat castellà del morabatí i l’extinció del diner com a moneda després del 1714, fins a l’establiment del sistema decimal.
f
Numismàtica i sigil·lografia