lliura esterlina

f
Economia

Unitat monetària principal del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (£) des del 1707.

El 1816 hom li adoptà el sistema del patró or, basat en el sobirà, moneda d’or amb un contingut de 7,988 g de metall, dividit en 20 xílings o 240 penics; aquesta divisió fou mantinguda fins el 1971, que fou establerta la decimal, de 100 penics. Des de la darreria del s XIX fins al 1914 la lliura esterlina ocupà un lloc de privilegi dins el sistema monetari internacional, en garantir el manteniment del patró or; la majoria de les transaccions financeres internacionals eren fetes en lliures, considerades com a moneda de reserva forta. En la Primera Guerra Mundial la lliura abandonà el patró or, i acabà la seva supremacia, que, des d’aleshores, ha anat cedint a favor del dòlar. El 1925 fou restablert el règim de patró or, però la crisi mundial del 1930 tornà a obligar a abandonar-lo; d’aleshores ençà fou establert un tipus de patró basat en la lliura al qual s’adheriren nombrosos països, lligats econòmicament a la Gran Bretanya, i formaren el bloc de la lliura esterlina. Després del 1945 aquest bloc fou substituït per l'àrea de la lliura esterlina (1947). La inestable situació de la balança de pagaments britànica portà a una devaluació de la lliura del 30,5% (1949), que fou seguida per nombrosos països; restablerta la seva convertibilitat respecte a l’or (1959), tornà a ésser devaluada, en el 14,3% (1967). El 1971 hom fixà un nou tipus de canvi, equivalent a 2,6057 dòlars EUA per lliura; però des del 1972 es manté un canvi flotant, que l’ha portada a una desvalorització continuada.