lliura romana

f
Numismàtica i sigil·lografia

Unitat ponderal itàlica, emprada des de temps antics, que fou usada com a patró per a la talla de la moneda romana.

Té origen en la litra, patró de pes dels pobles siculoitaliotes. Inicialment no tingué un pes regular. Així, segons la cronologia anglesa, hom troba en primer lloc l’ús d’una lliura italiana de 341 grams (269-242 aC), després, l’ús d’una lliura romana de 325,4 grams (241-222 aC) i, més tard, el de la lliura llatina reduïda de 272,8 grams (222-187 aC). Des de la reorganització de les emissions, coincidint sensiblement amb l’aparició del denari i la introducció de les emissions del bronze sextantal (1 as = 1 sextant de lliura de pes), a partir del 187 aC les monedes donen un pes teòric per a la lliura romana de 327 grams.