lloc central

m
Geografia

Teoria, formulada per primera vegada per Christaller el 1933 i generalitzada per Lösch, per explicar la formació dels nuclis urbans.

Actualment constitueix un dels principals instruments teòrics en el replantejament de l’estructura i organització de l’espai. Desenvolupada per l’escola de Chicago (Berry, Garrison), parteix d’uns conceptes simples per formular una estructura jeràrquica dels centres segons llurs funcions, àrees comercials i xarxes de transport, i arriba a establir un sistema de models geomètrics.