En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona; encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada. Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque, convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà; no podia, però, nomenar cap substitut.
f
m
Història