Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys. Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde (1932-58), fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae (1932-58), Rassegna di storia e bibliografia scolapica (1937-58), Archivium Sch. P. (1936-55), on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya. Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l'Epistolario di S. Giuseppe Calasanzio (1949-56) i moltes obres específicament escolàpies. Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on fundà, dirigí i fou quasi l’únic redactor de les revistes trimestrals Sabadellum (1960-68) i Modilianum (1960-67), gairebé exclusivament en català, sobre temes monogràfics locals i comarcals. És autor també d’una petita monografia de Moià (1958).