Llombardia

Lombardia (it)

El llac Como, alimentat per les aigües de l’Adda

© Corel Professional Photos

Regió de la Itàlia septentrional, que s’estén des de la serralada dels Alps, al N, fins al Po, al S, i entre el Piemont, a l’W, i el Trentino-Alto Adige i el Vèneto, a l’W.

La geografia

La capital és Milà. Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese. Presenta tres grans unitats de relleu: la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició. La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps. Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3.000 a 4.000 m d’altitud (Bernina, 4.050 m). Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la zona prealpina, la qual és profundament tallada per nombroses valls. Al peu dels Alps, la faixa de transició entre la muntanya i la plana és formada per una sèrie de turons morènics a la vora dels llacs, al S de la qual se succeeix la plana, que forma part de la plana del Po. El clima és de tipus continental, amb hiverns freds i estius càlids, bé que es fa més extremós vers la muntanya i més suau a la regió dels llacs, els quals atenuen la continentalitat. La temperatura mitjana de gener a Milà el 1992 fou d’1,9 °C, i la de juliol de 20,8 °C; la pluviositat anual registrada fou de 1.226 mm. Hidrogràficament, la regió és tributària del Po, els afluents principals del qual (Ticino, Adda, Oglio i Mincio) alimenten els llacs Iseo, Major, Como i Garda.

La població i l’economia

La Llombardia és una de les regions més poblades d’Itàlia, amb una densitat doble que la mitjana del país (374,7 h/km2 [1991]). La zona de màxima concentració demogràfica és la plana, on destaca l’àrea de Milà.

És la primera regió econòmica d’Itàlia. L’agricultura hi ocupa un lloc destacat, amb un alt nivell de mecanització i de regadiu. Els conreus principals són els cereals (blat i blat de moro); també és important el conreu de l’arròs, les patates, la bleda-rave i el farratge, que afavoreix una important ramaderia, especialment de bestiar boví; també hi ha cria de porcs. Avui, però, la riquesa principal és la indústria —afavorida per la presència de la riquesa hidroelèctrica—, molt diversificada, que concentra més d’un 30% de la mà d’obra industrial del país: mecànica (material ferroviari, automòbils, motors, aparells elèctrics), siderúrgica, química, tèxtil i alimentària.

La història

Habitada pels gals, la Llombardia fou domini de Roma des del segle II aC. Arrasada per les invasions bàrbares del segle V, fou conquerida (568) pels llombards, que fixaren la capital a Pavia i donaren nom a la regió. Ocupada pels francs (774), passà a dependre del Sacre Imperi Romanogermànic, i, després d’un període de feudalització, aparegueren comuns autònoms (segles XI-XII); Frederic I, amb l’intent de reprendre el govern de la regió, provocà la guerra de la lliga Llombarda, que assolà el territori a la segona meitat del segle XII. Malgrat tot, la represa econòmica, iniciada al segle XI, no es deturà, i al segle XII els mercaders i banquers llombards negociaven a tot Europa. Al segle XIII s’inicià la transformació dels comuns en senyories, amb el domini de famílies com els Visconti, els quals s’imposaren a Milà i portaren a terme la reunificació de la regió, amb l’excepció de Màntua, i una expansió fins a Gènova, Asti, Bolonya i la Toscana. No totes les adquisicions foren conservades; Bèrgam i Brescia passaren a Venècia, i Parma i Piacenza s’independitzaren. Més tard, la Llombardia, que fou camp de batalla de les guerres d’Itàlia, caigué sota el domini hispànic (1535-1713), i després, del d’Àustria, fins que entrà a formar part del regne d’Itàlia (1859).

Després de la Primera Guerra Mundial fou un dels bressols del feixisme italià amb la fundació a Milà dels Fasci di combatimento per Benito Mussolini (1919). Durant la Segona Guerra Mundial aquest hi creà, amb capital a Salò (Brescia), la República Social Italiana (1943) a instàncies de l’Alemanya nazi amb el propòsit de controlar i administrat part del Nord d’Itàlia. Després de la Segona Guerra Mundial esdevingué, amb altres regions del Nord d’Itàlia, el pol de desenvolupament econòmic de l’Estat, amb un pes especialment remarcable de la capital, Milà. Amb la crisi institucional italiana dels anys noranta, la Llombardia ha estat el feu principal de la Lega Nord (o Lombarda), partit creat el 1991 que, al·legant motius bàsicament econòmics i amb un apreciable suport electoral, segons el moment ha propugnat un model d’estat federalista o la secessió de les regions del nord d’Itàlia. El 2017 organitzà una consulta extraoficial i no vinculant per preguntar sobre un nou sistema autonòmic que reconegués més competències. Amb una participació del 38,25%, els vots favorables superaren el 95%.