Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca. Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles. Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI. L’actual (San Lorenzo fuori le Mura), una de les set principals basíliques de Roma, és la unió (segle XIII) de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu. Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70. Als Països Catalans, les esglésies dedicades i la toponímia palesen la seva popularitat. Iconogràficament, és representat amb ornaments diaconals i, sovint, amb unes graelles. Entre els exemples més antics es destaca el mausoleu de Gal·la Placídia, a Ravenna (segle V). Als Països Catalans, hom pot destacar un frontal d’altar del segle XII, al Museu Episcopal de Vic, o el retaule de Santa Maria de Queralt, de Jordi de Déu. La seva festa se celebra el 10 d’agost.