Portà l’empresa familiar d’importació i distribució de productes colonials. Publicà, per als cercles catòlics i en defensa de la moral i de l’ordre social catòlics, vuit drames de tema històric, hagiogràfic o social, entre els quals cal destacar Guillem d’Alzinar (1900), De pecador a sant (1901), Fra Francesc (1904) i El sagristà (1906), i en deixà d’inèdits (L’espòs mellor i La beata Imelda, entre d’altres). Estrenà uns pastorets (Adorem al nen, 1902), musicats per Joan Llongueras.
Publicà el recull de poemes devocionals Les quinze roses (1922), articles religiosos a La Veu de Catalunya i Catalunya Social, una Guia de l’home lliure (1920), amb el pseudònim Vérax, utilitzat també en altres escrits, i Camí (1926), tots de marcada intenció moral i apologètica catòliques, que li valgueren que el papa Benet XV li concedís el marquesat de Balanzó, que continua en la seva família. Traduí, en vers rimat i en prosa, la Divina Comèdia (1923-24).
Bibliografia
- Vidal-Folch, E. (1981): “Llorenç de Balanzó i el seu temps”. Serra d’Or, 261, p. 29-31.