Comanador del monestir del Puig, definidor de la província d’Aragó i redemptor (1437). Presoner (1442) del rei de Tunis arran d’un naufragi, aquest l’envià a Nàpols com a ambaixador prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó (1446 i 1452). Alliberat (1452), fou vicari general (1459) i mestre general (1474) de l’orde. Presidí el capítol de Calataiud (1475), que marcà una gran reforma de l’orde.