Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris. Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones. L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona. Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell. Caiguda Barcelona (1652), se n'anà al Rosselló, on fou assessor polític de la nova administració de la zona de Catalunya que restà sota sobirania francesa.