Llorenç Pérez i Martínez

(Muro, Mallorca, 1928 — Barcelona, 1992)

Historiador.

Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica (1962), i es diplomà en arxivística (1953) a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà. El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid. Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari (1957-65) i dirigí la Biblioteca March de Palma. Col·laborà en Estudios Lulianos, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, Analecta Sacra Tarraconensia i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història eclesiàstica de Mallorca, especialment sobre els manuscrits lul·lians esparsos a les biblioteques europees i sobre la Causa Pia Lul·liana. Edità Las visitas pastorales de don Diego de Arnedo a la diócesis de Mallorca, 1562-1572 (1963-69), Las reliquias y relicarios de la catedral de Mallorca, de Josep Miralles i Sbert (1961), i els anònims Anales judaicos de Mallorca (1974).