Llorenç Soldevila i Balart

(Manresa, Bages, 1950)

Escriptor i estudiós de la literatura.

Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedica a l’ensenyament. En el terreny de la docència, que exerceix en l’ensenyament secundari i universitari, en la dècada de 1980 publicà (amb G. Casals, N. Cot, M. Llanas i R. Pinyol i Torrents) manuals de llengua (Nexe) i de literatura (Solc), a més d’una antologia literària (Garba), que assoliren una gran difusió. Aquesta activitat, continuada els anys noranta, l’ha convertit en un especialista en didàctica de la literatura. Com a tal, ha dut a terme rutes literàries per tots els Països Catalans i n’ha recollit els resultats en diferents volums, com ara a Una ruta planiana (1988), Jacint Verdaguer. Deu rutes literàries (1995) i Ruta literària de Miquel Martí i Pol (2004). L’any 2009 presentà el primer volum de la col·lecció “Geografia literària”, que consta de nou llibres (fins el 2019).

Codirector de diverses col·leccions editorials —“El Garbell”, “Textual”— i director de “Les Eines”, com a investigador treballa en l’àmbit de la literatura contemporània. Es doctorà amb una tesi sobre la Nova Cançó, publicada el 1993 (La Nova Cançó [1958-1987]. Balanç d’una acció cultural), però s’interessa també per Verdaguer (Antologia poètica de Jacint Verdaguer, 1986) i la literatura memorialística i ha estudiat i difós, amb estudis o antologies, l’obra de creadors com Jeroni Zanné, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda (Una novel·la són paraules. Introducció a l’obra de Mercè Rodoreda, 2000) i Baltasar Porcel.