Es dedicà a la docència a diferents centres de Das (Baixa Cerdanya), Roses i Figueres. Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol (1913), prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí. Afeccionat al periodisme, col·laborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda. El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica. Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos. Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico. Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a diversos diaris i revistes de Costa Rica i de Centramèrica; es dedicà també a I'explotació agrària. Ben integrat a la vida i actvitats dels catalans residents en aquest país, el 1944, amb Silvestre Isern, publicà quatre números de la revista en català Full Català, probablement la primera d’aquet gènere publicada a Costa Rica. El mateix any promogué una exposició de llibres catalans. Promotor de la cultura catalana, el 1945 celebrà amb actes molt variats el centenari de J. Verdaguer. Posteriorment, Manuel Alcàntara i Gusart li encarregà I'organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats el 1955 i, amb l’ajuda de Silvestre Isern, Cebrià GüelI i Marcel·lí Antich, assegurà l’èxit de la festa literària.