Ocupa terres planeres situades per damunt els 100 m (culmina a Son Gelabert, 201 m, i al puig de Son Pastereta, 202 m); el 90,3% (1 570 ha) de les terres són cobertes per sòls margosos del Burdigalià, que constitueixen magnífiques terres de conreu. El 74,2% del terme és conreat; predominen els cereals i el farratge (785 ha), i els fruiters de secà (374 ha). El 73,6% de la terra és explotada directament pels seus propietaris. La ramaderia comprèn uns 70 caps de bestiar boví, 200 d’oví, 10 de cabrum, 250 de porcí i 200 d’aviram. Hi ha emigració, i el 98,6% de la població és autòctona. La població activa (35,2%) es distribueix així: el 41,9% al sector primari, el 37% al secundari i el 21,1% al terciari. L’economia és fonamentalment agrària (complementada per la ramaderia), però una part de la població activa treballa en la indústria de sabates d’Inca i en la construcció, fora del municipi. La vila (678 h agl i 146 h diss [1981], lloretans; 169 m alt.) té l’origen en una alqueria islàmica que, amb les de Paixari i Llorac, fou donada, en el repartiment, a un tal Otzet i a altres cavallers de Manresa, nom que rebé fins al s XVI, quan s’hi establí un convent de franciscans (1551), que edificaren l’església de la Mare de Déu de Loreto, origen del nom actual. El 1579 el convent passà a l’orde dels dominicans, que hi perduraren fins el 1835, i bastiren una nova església i un nou claustre (s XVIII). El 1821 l’església fou convertida en parròquia sufragània de la de Sineu (independent des del 1913); però, malgrat els intents d’esdevenir municipi independent de Sineu, fets el 1812 i el 1821, no se n'independitzà fins el 1922. Dins el terme hi ha, a més, el lloc i antic convent de Son Joan Arnau.