Llubí

Castell-llubí (ant.)

Llubí

© Fototeca.cat

Municipi de Mallorca del pla de Mallorca, entre els termes de Muro (E) i Inca (W).

Ocupa terres planeres, de pendents suaus (171 m d’altura màxima), al SE, i terres baixes (uns 20 m) al N, on enllaça amb l’horta de sa Pobla. En aquest sentit se succeeixen els materials margosos del Burdigalià marí, els de l’Helvecià-Tortonià marí i els quaternaris, tots els quals proporcionen sòls de bona qualitat. És travessat pel torrent de Muro, dit ací de Vinagrella . Els conreus ocupen el 87,2% del terme (2 322 ha). El regadiu, al sector septentrional, ocupa el 7% de la terra conreada. El secà és destinat a ametllers (1 225 ha), cereals (1 088 ha), figueres (326 ha) i garrofers, vinya i arbres fruiters de secà. És característica la collita de tàperes de plantes que creixen sobre els rostolls. A les terres útils no conreades predominen la garriga (158 ha), els alzinars (102 ha), les pinedes (70 ha) i els erms. La ramaderia és complementària de l’activitat agrícola: hi ha uns 400 caps de bestiar boví, 450 d’oví, 10 de cabrum i 250 de porcí. El 1970 el 97,5% de la població era d’origen mallorquí. La població activa representa el 32,5% de la total, i es distribueix així: el 40,54% al sector primari, el 32,32% al secundari (principalment, en la construcció) i el 27,14% al terciari. La vila (2 053 h agl i 28 h diss [1981], llubiners ; 73 m alt.) és a la dreta del torrent de Vinagrella. L’església parroquial (Sant Feliu) és de mitjan s XVII (vicaria in capite dependent de Muro des del 1629, fou erigida en parròquia el 1913), ampliada el 1870. Llubí té l’origen en una alqueria dependent de Muro que en el Repartiment fou donada a l’abat de Sant Feliu de Guíxols i bisbe electe de Mallorca Bernat de Ribera. Al s XVII prengué impuls, i s’establí el barri de Son Ramis. Rebé el títol de vila el 1821, però el 1824 tornà a ésser agregada a Muro, i no s’independitzà definitivament fins el 1836. Dins el terme hi ha, a més, la caseria de sa Serra i l’antiga finca de son Perot Alomar.