Bisbe de Tui (1239-49) —i dit, per això, el Tudense—, combaté l’heretgia albigesa en De altera vita fideique controversiis adversus albigensium errores libri tres (publicada el 1612). Escriví la Vita Sancti Isidori i el Chronicon mundi (1236), que constitueix un intent d’història general de la península Ibèrica fins el 1236. És una obra acrítica, però important per a l’estudi de l’èpica castellana.