Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà. El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà (977); la genealogia es pot seguir des de Sunifred (I) de Lluçà (mort el 988), casat amb Eugúncia; el seu fill Guisad (I) de Lluçà (mort el 1006) —germà de Guisla de Lluçà, muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred (II) de Lluçà (mort vers el 1063), casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer de Lluçà (Berenguer Sunifred), bisbe de Vic i primer arquebisbe de Tarragona, i amb la filla Guisla de Lluçà, que es casà amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i, en segones noces, amb Udalard II, vescomte de Barcelona. Entre els anys 1180 i 1198 Pere (I) de Lluçà pledejà amb el rei Pere I la possessió dels castells de Lluçà i Merlès, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei. El llinatge s’extingí amb el casament de la pubilla Elisenda de Lluçà amb el noble veí Bernat de Saportella, l’any 1256. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.
Els Lluçà