És accidentat pels vessants sud-orientals de Penyagolosa, des de prop del seu cim (1.395 m alt.) fins al S del profund congost del Salt del Cavall (250 m), tallat pel barranc del Salt del Cavall, afluent del Millars per la dreta. Drenen també el terme alguns barrancs afluents al riu de Llucena (els de Cassoles, de les Foies, de la Cambreta, de la Pedrenyera), que afaiçonen valls estretes i profundes en els materials cretacis.
El caràcter muntanyós del territori limita l’agricultura a 4.000 ha de secà, dedicades a cereals, farratge i, d’una manera creixent, a ametllers i avellaners, i a unes 190 ha de regadiu, localitzat al fons de la vall del riu de Llucena. Hi ha un gran nombre de masies escampades pel terme, amb terres d’una extensió gran i mitjana, la majoria despoblades (la població disseminada era de 2.530 h el 1900, i no passaven de 200 el 1981). Hi ha indústria tèxtil (la tradició tèxtil menestral hi és antiga) i de fabricació de taulells (rajoles), que avui és la principal activitat econòmica. Un 10% de la població activa es dedica a l’agricultura i un 62% a la indústria (en part es desplaça diàriament a Figueroles i a l’Alcora). L’estiueig i el turisme hi tenen una importància relativa.
La vila (1.700 h [1981], lluceners; 568 m alt.) és enlairada, a l’esquerra del riu de Llucena; té una forma allargassada fins a l’antic palau senyorial (dit dels Ducs d’Híxar), que fou convertit en presó i que conserva un pany de muralla sobre el riu. A la plaça, porticada, hi ha l’església arxiprestal de Santa Maria (1724-42) i la casa de la vila. Prop del nucli hi ha la capella de Sant Vicent, i sobre un penyal vora la Pedrenyera, la de Sant Antoni. D’origen islàmic, la població formà part, des de la conquesta cristiana, de la tinença d’Alcalatén. La primera guerra Carlina hi tingué una forta repercussió; la vila sofrí diversos setges, infructuosos, per part de la Cabrera i de Serrador. El municipi comprèn, a més, les caseries de Fabra Lloma (30 h), la Llometa (16 h), la Costa (61 h) i la Parra (28 h), i els despoblats de Benagualit i de Torrocelles (amb l’església de Sant Miquel de Torrocelles).