Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” (1884, cinc números) i “Lluch” (1908-10, vint-i-cinc números). Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta. Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar. El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació. Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n'ofegà les possibilitats. Així i tot, sobrevisqué, i el 1968, superades aquestes circumstàncies, tornà sota la direcció de Veny, eixamplà horitzons i es convertí en una revista plenament catalana ( Lluc ).
Coberta d’un número del 1932 de la revista Lluch
© Fototeca.cat
Revista mensual que el 1921 fundà a Mallorca Gaspar Munar.