De culte molt antic, el relat de la seva passió (segle V) és llegendari. Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia. Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant. És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura; aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes. A València es feien tabalades, corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa.
A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita originalment de les Onze Mil Verges, erigida vers el 1268 pel bisbe Arnau de Gurb. Prop d’aquesta s’inicià el dia de la seva festa la popular fira de figures, casetes, arbres i altres ornaments nadalencs. La tradició féu de la festa una ocasió per a què les noies solteres aconseguissin promès. Se celebra la festa el 13 de desembre.