Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara. Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón (Federico II, 1788; Cristóbal Colón, 1789; El barón de Trenk, 1807), i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular. Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes (1789) i a La comedia nueva, o El café (1792).
També és autor del text de tonadillas, sarsueles (El puerto de Flandes, 1781, amb música de Pau Esteve), melodrames, oratoris (Ester, 1807) i òperes (Los esclavos felices, 1793, musicada el 1820 per Arriaga).
Del 1806 al 1808 dirigí, a Barcelona, la companyia oficial de teatre castellà; hi estrenà (1807) les obres del seu rival Moratín: El barón i El sí de las niñas. Amb la invasió napoleònica tornà a Madrid, arruïnat.
Bibliografia
- Ebersole, A.V. (1985): La obra teatral de Luciano Francisco Comella (1789-1806). València, Albatros.