lluís

m
Numismàtica i sigil·lografia

Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.

El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous. Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs. Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans. El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts. Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera (del lluís constitucional), del 1791. El pes oscil·là entre els 6,10 i els 9,95 grams de màxim, i també s’alterà l’avaluació del lluís d’or en lliures torneses, que, si al principi era de 10, arribà a valer 24 lliures torneses. Els primers lluïsos d’or corrien, a Catalunya, l’any 1642, amb un valor de 16,5 rals catalans.