En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol, primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias, El Mundo Deportivo i La Nau. Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla (1930), des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’.
Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat i després a La Humanitat, on fou nomenat redactor en cap l’any 1933. Del 1936 fins al 1938 dirigí La Rambla, ja convertit en diari polític, i simultàniament també dirigí la segona etapa del setmanari Suport, aleshores òrgan del Socors Roig Internacional. L’any 1938 es feu càrrec de la direcció de Treball, l’òrgan central del PSUC, fins al final de la guerra.
El 1939 marxà exiliat a Mèxic i l’any següent fundà la revista Informacions de Catalunya i, més endavant dirigí El Poble Català (1941-47), revista de caràcter independentista. Contribuí també a la fundació del diari El Día i tornà a treballar com a periodista esportiu en diversos diaris mexicans. Fou president de la Unió de Periodistes Catalans i de l’Orfeó Català de Mèxic (1945).
És autor d’Amb els braços oberts. Reportatge de l’Estatut (1932); Macià. Trenta anys de política catalanista (1933), i El sis d’octubre tal com jo l’he vist (1935). Pòstumament, Francesc Burguet edità les memòries que Aymamí havia escrit durant l’exili, sota el títol Els diaris de La Rambla (1997). Per bé que no recullen el període bèl·lic, són un document de gran interès per a conèixer el món periodístic barceloní del primer terç del segle XX.