L’any 1947 obtingué el títol de mestre i posteriorment es llicencià en filologia hispànica (1974). Dedicat a l’ensenyament secundari a diverses colònies del Bages, a Súria i a Navàs, d’on fou director de l’Escola Tècnico-Professional Diocesana durant 26 anys. Col·laborà en diverses publicacions com Regió 7, on escriví durant molts anys una columna diària, i Radar Social, de la qual fou director.
Com a poeta publicà L’inútil clam (1973) i Pinzellades d’un mal temps: visions de guerra des de la pau (1991), la novel·la Mirada apassionada (1998) i el llibre de viatges La bona gent del Castell de Santa Fe (1995). Realitzà estudis sobre l’apostolat rural d’acció catòlica arran dels quals publicà Martirologi solsoní (1988), que tracta l’anticlericalisme durant la Guerra Civil.
Fou guardonat amb la Medalla Francesc Macià (1986).