Vida i obra
Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista. Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà (1932-36). Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra (1936-39). El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna. El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les iniciatives a favor de la cultura catalana al Rosselló. Feu classes de català als alumnes del seu institut i, a fora, als mestres. Ateu d’ideologia esquerrana, encara que no s’adherí a cap partit, s’aproximà a la Resistència i participà en l’alliberament de Sornià, amb responsabilitats dins el comitè municipal provisional. Sindicalista de l’ensenyament, formà part dels dirigents esquerrans del Syndicat National des Instituteurs.
La seva obra magna, a la qual dedicà part de la seva vida, és Toponymie historique de Catalunya Nord, publicada pòstumament per Ramon Gual a la revista Terra Nostra (73-80, Prada 1990) pel Centre de Recerques d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (1990), tot i que el 1964 publicà el llibre Toponymie des Pyrénées-Orientales. Escriví també una desena de treballs d’arqueologia i onomàstica, entre els quals destaquen: “Les fouilles d’Illiberis”, Etudes Roussillonnaises, 3 (1952), en col·laboració amb G. Claustres i R. Grau; “Les fortifications d’Elne”, Cahiers ligures de préhistoire et d’archéologie (1969); Une station ibéro-romaine à Villeneuve-de-la-Raho (1964), inèdit, i Promenades autour d’Elne et autour du temps (1990). És autor del recull de poemes en francès Les chants d’Illiberis et tous ceux de mes rêves (1934).
Bibliografia
- Balent, A.: “Bassède, Louis”, Dictionnaire biographique du Mouvement Ouvrier, XVIII, París 1982, p. 212. “Lluis Bassède”, Sant Joan i Barres, 87-88, Perpinyà 1982.