Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents. Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà: Gramática italiana (1824), Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas (1833) i Arte de hablar bien el francés (1848). També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana (1828), Scelta di prose e poesie italiane (1831), Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), en col·laboració, El inglés sin maestro (1848) i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano (1857).
Publicà traduccions com El amigo de la infancia de Berquin (1843), Una lectura para cada día del año (1844), Los caballeros del firmamento i El banquero de cera (1847) de Féval, El abuelo católico (1850), Historia de Carolina Champain de Jussieu (1852) i El visitador del pobre de Gérando.
Escriví Hechos históricos memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII (1846).