Estudià filosofia i lletres i es llicencià en filologia catalana. Dedicat a l’ensenyament fins el 2004, any que es jubilà, fou també mestre de català per a adults a Manresa de les primeres promocions formades des d’Òmnium Cultural a l’inici dels anys seixanta, i mestre de català i de literatura catalana al projecte d’escola universitària de magisteri a Manresa dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona al final dels anys setanta. Director teatral de la companyia interdisciplinària Art Viu (1964-68), posteriorment (1996) impulsà i dirigí el grup Faig Teatre (1996). Fou també promotor de l’escoltisme i del cineclub a la seva ciutat, i un participant destacat de la Unió Socialista del Bages (1970-77).
En el vessant literari, col·laborà en diferents publicacions periòdiques, com Regió 7, Faig, revista literària manresana de la qual fou un dels fundadors (1975, reconvertida en Faig Arts el 1989), El 9 Nou i El Pou de Lletres, entre d’altres, i en la Història de la literatura catalana d’Edicions 62-Orbis. És autor de l’estudi introductori d’El cor quiet, de Josep Carner, i dels assaigs De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera (1994) i Diàleg amb la poesia (1996). Fou un dels curadors de l’Obra lírica de Josep Junyent i Rafart.
Publicà les novel·les La Seu se’n va a córrer món (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), i diversos poemaris, com Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997). Traduí Ungaretti, Camus i Maupassant, i s’interessà per la recepció de Kavafis a Catalunya.
L’any 2010 fou guardonat amb el premi Bages de Cultura per tota la seva obra.